Acidesa i Reflux:

Què és l’acidesa?

Sensació de cremor de localització retroesternal acompanyada a vegades de regurgitació àcida i cremant produïda pel reflux gastroesofàgic.

Causes:

  • Tancament inadequat de l’esfínter esofàgic interior que ocasiona l’ascens de l’àcid de l’estómac cap a l’esòfag amb irritació d’aquest últim ocasionat per:
    • Alimentació inadequada
    • Diversos trastorns digestius
    • Obesitat
    • Embaràs
    • Estrès
    • Tabac
    • Ús perllongat d’alguns medicaments
  • També podria deure’s a l’alentiment del buidament gàstric, el que augmenta el temps de permanència dels aliments ingerits dins de l’estómac i, en conseqüència, augmenta la probabilitat de reflux cap a l’esòfag.
  • També per un deteriorament de la motilitat esofàgica, i fins i tot per una disfunció de les glàndules salivals. La saliva és lleugerament bàsica i rica en bicarbonats, el que permet neutralitzar petites quantitats d’àcid que accidentalment pugen a l’esòfag.

Tractament:

  • Mesures higiènica-dietètiques i mesures farmacològiques (en cas necessari) que abordin el problema de forma global.

Mesures farmacològiques:

  • Antiàcids: Neutralitzen el HCI després de reaccionar amb ell en la llum gàstrica i augmenten la pressió de l’esfínter esofàgic inferior a causa d’una major secreció de gastrina reduint així l’acidesa. Són eficaços en acidesa ocasional i de ràpida acció , es prenen després dels àpats i cal separar-los almenys 2 hores de l’administració d’altres medicaments.
    • Sistèmic: Absorbibles. Exemple: Bicarbonat sòdic.
    • No sistèmics: No absorbibles. Exemples: Sals d’alumini (hidròxid d’alumini), sals de magnesi (hidròxid de magnesi, òxid de magnesi), sals de calci (carbonat de calci), complexos d’alumini-magnesi (almagat, magaldrat).
    • Associació d’antiàcids sistèmics i no sistèmics.
  • Fitoteràpia: Propietats demulcents, antiinflamatòries, digestives, cicatritzants, protectores i calmants de la mucosa gàstrica. Combinacions de polisacàrids de plantes amb sals minerals i flavonoides que formen una pel·lícula protectora de la mucosa i de l’estómac i esòfag calmant la cremor. Exemple: Àloe vera, malva, malví, camamilla, regalèssia, salicària, carraspic blanc, angèlica…
  • Altres: Formen part del producte antiàcid. Efecte emol·lient i calmant sobre la mucosa gàstrica. Exemple: Galactomà, àcid hialurònic, inulina.
  • Antisecretors: Inhibeixen la secreció àcida a l’estómac. Quan els símptomes apareixen més de dos cops per setmana i/o són conseqüència d’un trastorn més greu. Redueixen de forma significativa i perllongada la producció gàstrica de l’àcid. Hi ha moltes posologies en funció de la patologia a tractar, encara que normalment es prenen una o dues vegades al dia, preferiblement 30 minuts abans del dinar/sopar. Exemple: Inhibidors de la bomba de protons (omeprazol), antihistamínics H2 (famotidina).

Mesures higiènic-dietètiques:

  • No abusar d’aliments greixosos, picants, xocolata, cafè, begudes amb gas, alcohol, menta, cítrics…
  • Evitar els àpats copiosos i mastegar bé els aliments: Preferible menjar menys quantitat i més vegades al dia.
  • Esperar almenys dues hores després de sopar per anar a dormir.
  • Elevar 20-30 cm el capçal de llit per evitar episodis de reflux nocturns. Dormir preferiblement del costat esquerre.
  • No fumar
  • No realitzar activitat física intensa després del menjar
  • Evitar roba excessivament ajustada i cinturons apretats, per evitar la pressió intraabdominal.

Font: Elaboración propia de las autoras (Ana Rodriguez Sanpedro y Pilar Morago Corella)

Aquestes són les nostres xarxes socials:

INSTAGRAM / FACEBOOK