El mosquit tigre és originari del sud-est asiàtic i es va detectar a Catalunya per primera vegada l’estiu de 2004. Se’l reconeix per les ratlles blanques al cap, el cos i les potes. El mosquit adult fa entre 2 mm i 10 mm.
La presència del mosquit és molt molesta pel nombre tan elevat de picades que causen els exemplars femella. Aquest mosquit té la capacitat d’actuar com a vector (transmissor) d’algunes malalties, com les produïdes pels virus Chikungunya, dengue i Zika. A Catalunya s’han detectat casos importats d’aquestes malalties. Tots ells tenen antecedents d’haver viatjat a zones endèmiques com són el sud-est asiàtic, l’Àfrica o el Carib i d’haver estat picats per mosquits durant la seva estada.
ON ES TROBA EL MOSQUIT TIGRE
El mosquit tigre s’ha adaptat perfectament al medi urbà i, actualment, pon ous a l’interior de qualsevol lloc de petites dimensions que contingui aigua durant un mínim de deu dies: pneumàtics, gerros, llaunes de beguda, cendrers, joguines, bidons, galledes, pots, platets de test, etc.
També es poden localitzar llocs de cria a la via pública, com ara embornals, fonts, residus, magatzems municipals, etc.
PREVENCIÓ
La manera més efectiva de frenar la proliferació del mosquit és evitar la posta d’ous i el creixement de les larves. Això només s’aconsegueix eliminant els llocs d’aigua on creixen, habitualment acumulacions en recipients que es deixen a la intempèrie.
Per prevenir-ne la proliferació:
- Cal buidar i posar sota cobert tots els objectes i contenidors on es pugui acumular aigua (gerros, galledes, cendrers, joguines, plats d’animals domèstics, plats dels testos, etc.), i evitar que s’inundin, per exemple, capgirant-los.
- Els elements fixos i objectes que no es poden retirar, s’han de revisar atentament com a mínim dues vegades cada setmana i eliminar-ne qualsevol cúmul d’aigua, netejant els recipients i evitant que es tornin a omplir.
- En els casos en què es consideri imprescindible tenir alguna mena de recipient amb aigua i a l’exterior, cal que es mantinguin tapats amb una tapa o una tela de mosquitera prima.
- En recipients destapats (per exemple, abeuradors d’animals) cal que l’aigua es renovi dues vegades cada setmana, com a mínim.
- Cal evitar els forats i les depressions del terra on es pugui acumular aigua, i l’acumulació d’aigua als forats dels arbres (dessecant-los o col·locant-hi algun material inert que tapi el forat, com ara sorra, per evitar que hi entri l’aigua).
- En el aspecto de les piscines, cal que l’aigua que continguin no esdevingui un focus de cria de mosquits. Quan estiguin buides, s’han de mantenir del tot eixutes. En el cas de piscines plenes d’aigua, s’han de mantenir en condicions higièniques i sanitàries mitjançant els tractaments de l’aigua adequats per evitar la proliferació de larves de mosquits.
LES PICADES
La majoria de les picades causen molèsties com ara picor, cremor i inflamació cutània lleu, però a certs grups de població els poden acabar ocasionant reaccions al·lèrgiques importants.
Com es poden evitar les picades de mosquit tigre
- Evitar l’entrada del mosquit als edificis, instal·lant tela de mosquitera que n’impedeixi el pas a les finestres, portes i altres obertures, fent servir matamosquits elèctrics i productes insecticides.
- Portar roba de màniga llarga, pantalons llargs (millor si són de color clar) i mitjons.
- Restringint les activitats a l’exterior principalment al vespre i la matinada.
- Aplicant repel·lents d’insectes a les àrees corporals descobertes. Aquests productes es presenten en diferents formats: locions, cremes, roll-on, vaporitzadors… i ofereixen protecció durant 4-8h, per això cal renovar la seva aplicació de manera freqüent per aconseguir una cobertura correcta.
- Evitant l’aplicació de perfums i locions corporals amb fortes olors
Per tractar les picades de mosquit tigre
En la majoria de casos la inflamació i la picor ocasionades a la zona de les picades remeten de forma espontània en un transcurs de temps curt, i no sol ser necessari un tractament específic.
Si la inflamació i la picor són moderades, sempre es poden alleugerir les molèsties amb diferents alternatives de consell dispensables a les oficines de farmàcia. Les més habituals són els preparats tòpics que contenen antihistamínics o corticoides, i també hi ha altres substàncies amb acció calmant com per exemple la calamina o extractes de plantes.
Per una correcta evolució de la picada es recomana no gratar-la ni manipular-la per evitar així possibles infeccions cutànies.