Síndrome del túnel carpià
Definició
La síndrome del túnel carpià (STC) es manifesta per la compressió del nervi medià en travessar el túnel carpià a l’altura del canell. Pot afectar una o totes dues mans i els primers símptomes acostumen a aparèixer a la mà dominant.
El túnel carpià és un pas estret que es localitza a la base de la mà i que està format per ossos i un lligament. Aquesta estructura protegeix els tendons que flexionen els dits i el nervi medià, que viatja de l’avantbraç a la mà i que controla tant la sensibilitat dels dits (excepte el petit) com el moviment dels músculs de la base del polze.
Alguns factors, com ara la inflor que provoquen les lesions al canell o certes malalties, augmenten la pressió sobre aquest nervi i poden danyar-lo i produir símptomes, com ara formigueig, entumiment, debilitat i dolor a la mà i al canell.
Aquest trastorn afecta més les dones que els homes, especialment a partir dels 55 anys. Sovint, s’associa a professions o activitats que comporten la realització de moviments repetitius, com ara carnissers, cuiners, obrers de la construcció, el treball en cadena o l’ús de l’ordinador. De fet, la síndrome del túnel carpià està reconeguda com a malaltia laboral.
El diagnòstic i el tractament precoços són fonamentals per evitar danys permanents als nervis i atròfia muscular.
Causes
En la majoria de casos, l’aparició de la síndrome no és fruit d’una única causa, sinó de la combinació de diversos factors:
- La predisposició genètica. Hi ha persones que neixen amb el túnel carpià més petit.
- Certes malalties inflamatòries, com l’artritis reumatoide, o que provoquen lesions als nervis, com la diabetis.
- Traumatismes, fractures o altres lesions del canell.
- L’acumulació de líquids corporals, freqüent durant l’embaràs o la menopausa.
- L’obesitat.
- El sexe. És més comú en dones que en homes.
- L’edat. Afecta especialmente a les persones de més de 55 anys.
- Les activitats professionals o recreatives que impliquen moviments repetitius, vibratoris o que requereixen l’ús de la força.
Tractament
El tractament inicial, en la fase aguda, consisteix a reduir el dolor i la inflamació. A banda d’això i en general, Es recomana fer repòs de la mà i el canell afectats, evitar les activitats o postures que poden provocar o agreujar els símptomes, aplicar-hi fred i prendre medicaments analgèsics i antiinflamatoris.
A partir d’aquí hi ha diverses opcions terapèutiques disponibles:
- Medicació. Els medicaments indicats per alleujar els símptomes són els analgèsics i antiinflamatoris. A vegades son necessàries les infiltracions amb corticoides.
- Fèrula d’immobilització. S’acostuma a utilitzar durant la nit per impedir la irritació del nervi medià en flexionar el canell mentre es dorm. Malgrat això, també es pot fer servir durant el dia mentre es fan activitats que poden agreujar els símptomes.
- Exercicis d’estirament i enfortiment. Després de la fase aguda, i un cop es redueixi el dolor i la inflamació, es poden realitzar exercicis per ajudar a restaurar la força i la mobilitat de la mà afectada. Es recomana fer-los sota la supervisió d’un professional especialitzat, com ara un fisioterapeuta.
- Cirurgia. En els casos crònics, com última instància, s’aconsella el tractament quirúrgic mitjançant l’alliberació del nervi, seccionant el lligament.
Prevenció
- Evitar la realització de moviments repetitius amb les mans i/o els canells durant períodes de temps perllongats. Cal descansar periòdicament i estirar i doblegar les mans i els canells suaument.
- Utilitzar l’avantbraç o el braç sencer en lloc de només el canell o la mà.
- Sostenir objectes amb els palmells oberts.
- Millorar l’entorn de treball (modificar procediments, utilitzar dispositius de suport, etc.). Es pot recórrer a un terapeuta ocupacional.
- Adoptar una postura correcta.
- Mantenir un pes saludable.